Nebuur

Després dels esdeveniments amb la Nara, em vaig sentir confús i amb la sensació que s'acabava un cicle. La relació amb en Lluch tampoc no passava pel millor moment. No sóc gaire de parelles perquè arriba un moment que m'avorreixo i m'entren unes ganes irresistibles de volar. Necessitava oblidar la Nara i aprendre de l'experiència, aprendre sobretot que per molt bé que et pensis que fas les coses pels altres, les malalties mentals et poden convertir en un monstre. Vaig decidir passar per una mena d’acte de purificació en llançar totes les cartes que havien arribat per a ella, vaig pintar de nou la que fou la seva habitació i ara només recordo els nostres moments agradables, que superen amb escreix els desagradables. Només mancava una cosa. Una decisió important que donaria pas a una altra decisió important. La que tancaria del tot aquest cicle abans que fes pudor a putrefacte. Un matí, mentre rellegia els missatges electrònics que la Carme havia enviat en el seu primer v