Entrades

Evolució - La cultura democràtica

Imatge
Acte de recórrer el cercle del desenvolupament d’alguna cosa, canviament gradual, procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns als altres per descendència i per canvis … sigui com sigui, evolució implica moviment, recorregut, canvi. L’ésser humà en sap molt, de moure’s, de recórrer i de canviar. Però no sempre aquest dinamisme ha causat una millora en la nostra vida ni en la vida del nostre entorn. Aleshores s’ha de saber fer un pas enrere i redreçar l’evolució. Hem fet passos endavant amb la invenció de la roda i la impremta, el descobriment del foc, la construcció d’estacions espacials, el desenvolupament de les arts i les energies renovables, és a dir, totes aquelles coses que els homes només som capaços de fer a territoris del món on hi ha l’estabilitat i la llibertat necessàries per garantir als seus habitants l’accés al coneixement que els farà lliures per pensar com seguir millorant el món. Hem fet passos enrere
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Evolució - Els drets dels animals

Imatge
Els territoris del món que més han desenvolupat la cultura democràtica, com ara Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda i el Regne Unit, són els que es prenen més seriosament l’aplicació dels drets humans. Aquest pas important en l’evolució té com a conseqüència un augment de la sensibilitat humana cap al seu entorn, no només el seu entorn social, també el seu entorn natural, on conviuen animals i plantes. Com més sensibilitzada estigui la societat envers els animals, més veganitzada serà la seva alimentació. L’augment progressiu de persones que fan el pas cap a dietes plenament vegetals als països anglòfons s’ha d’entendre en el context de l’evolució humana cap a una societat on no tindrà sentit defensar la nostra llibertat sense defensar també la de la resta d’éssers vius. James Aspey, activista australià Aquesta evolució té exemples concrets, té molts noms i cognoms: la companyia Sea World ha aturat totes les seves actuacions d’orques arreu dels Estats Units. Les empreses Hellman i Ben a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Companys de pis - Capítol 2: Javi

Imatge
Després dels esdeveniments amb la Nara, em vaig sentir confús i amb la sensació que s'acabava un cicle. La relació amb en Lluch tampoc no passava pel millor moment. No sóc gaire de parelles perquè arriba un moment que m'avorreixo i m'entren unes ganes irresistibles de volar. Necessitava oblidar la Nara i aprendre de l'experiència, aprendre sobretot que per molt bé que et pensis que fas les coses pels altres, les malalties mentals et poden convertir en un monstre. Vaig decidir passar per una mena d’acte de purificació en llançar totes les cartes que havien arribat per a ella, vaig pintar de nou la que fou la seva habitació i ara només recordo els nostres moments agradables, que superen amb escreix els desagradables. Només mancava una cosa. Una decisió important que donaria pas a una altra decisió important. La que tancaria del tot aquest cicle abans que fes pudor a putrefacte. Un matí, mentre rellegia els missatges electrònics que la Carme havia enviat en el seu primer v
2 comentaris
Més informació

Crònica d'Andorra - Capítol 1: Un país vertical

Imatge
Vehicle de treballs verticals a Llorts, Ordino, Andorra El dia de l'accident, a mig matí, vaig sortir del centre mèdic amb la cama embenada fins ben amunt, però com els metges no em van ni parlar de crosses vaig arribar a pensar que la lesió no era greu. El dia era radiant i el primer de tota la setmana amb sol. No vaig preocupar-me gaire més per la cama perquè ni tan sols em feia mal i vaig passar la resta del dia a peu de pistes amb els companys i els alumnes, que van esquiar amb la Sandra tot i que estaven preocupats per mi i volien quedar-se al centre mèdic a fer-me companyia. La radiografia i la ressonància van revelar que havia patit una de les lesions més greus dels esquiadors. Per tant, i de manera immediata, havia de desplaçar-me en crosses, fer repòs i no recolzar el peu esquerre al terra per res del món. S’iniciava tota una experiència nova per a mi ja que mai havia patit una lesió semblant i sempre havia presumit de tenir el cos quasi intacte. Començava a veure la dimen
2 comentaris
Més informació

Crònica d'Andorra - Capítol 0: Destrucció o construcció

Imatge
Llac dels Pessons, Encamp, Andorra Mentre comenceu a llegir la història que us explicaré tot seguit, imagineu-vos unes muntanyes magestuoses amb boscos verticals enfarinats i pics blanquíssims que el vent despentina mentre uns núvols carregats de fúria amenacen l'estat de tranquil.litat absoluta a les planes solanes més altes. Als prats de la vall, els cavalls anuncien l'arribada del vent del nord situant els seus cossos estàtics en direcció sud i amb el cap cot. És l'escena perfecta per escoltar la música que Wagner composà per plorar el suicidi d'Isolda. I no ho dic pas pel seu final tràgic. La música d'aquesta composició amaga una història secreta. És la història de la humanitat, que vol pujar cims i avançar, però té por i recula per tornar-ho a provar i, així, molt lentament, va pujant malgrat els nombrosos passos enrera. És com construir una catedral, es fa pas a pas i sembla que no avanci, però la perseverància fa que superem els obstacles i, finalment, as
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Companys de pis - Capítol 1: Nara

Imatge
Trobar company de pis ha estat sempre una tasca fàcil per a mi. Per a mi, el company ideal és una persona coneguda i desconeguda alhora. És a dir, ni un anònim del carrer ni tampoc un amic íntim. D'aquesta manera, les possibilitats de construir una bona convivència són més altes. Per una banda, el coneixes una mica per saber que és bona persona. Per l'altra tens tot un món desconegut per descobrir. El dia que vaig parlar amb la Nara al tren, camí de la feina, vaig saber que seria la meva companya de pis ideal. Tots dos treballàvem per a dues companyies aèries a l'aeroport de la ciutat i havíem parlat en un parell d'ocasions. La seva mirada fugidissa semblava expressar una certa timidesa, però també era l’expressió d’una bona persona. La Nara es va convertir en la meva primera companya de pis i la persona amb qui he viscut més anys a casa meva. Des d'aleshores, han passat per aquesta casa molts altres companys de pis i, per tant, el record dels esdeveniments s'es
4 comentaris
Més informació