Nebuur

Vehicle de treballs verticals a Llorts, Ordino, Andorra El dia de l'accident, a mig matí, vaig sortir del centre mèdic amb la cama embenada fins ben amunt, però com els metges no em van ni parlar de crosses vaig arribar a pensar que la lesió no era greu. El dia era radiant i el primer de tota la setmana amb sol. No vaig preocupar-me gaire més per la cama perquè ni tan sols em feia mal i vaig passar la resta del dia a peu de pistes amb els companys i els alumnes, que van esquiar amb la Sandra tot i que estaven preocupats per mi i volien quedar-se al centre mèdic a fer-me companyia. La radiografia i la ressonància van revelar que havia patit una de les lesions més greus dels esquiadors. Per tant, i de manera immediata, havia de desplaçar-me en crosses, fer repòs i no recolzar el peu esquerre al terra per res del món. S’iniciava tota una experiència nova per a mi ja que mai havia patit una lesió semblant i sempre havia presumit de tenir el cos quasi intacte. Començava a veure la dimen...

Llac dels Pessons, Encamp, Andorra Mentre comenceu a llegir la història que us explicaré tot seguit, imagineu-vos unes muntanyes magestuoses amb boscos verticals enfarinats i pics blanquíssims que el vent despentina mentre uns núvols carregats de fúria amenacen l'estat de tranquil.litat absoluta a les planes solanes més altes. Als prats de la vall, els cavalls anuncien l'arribada del vent del nord situant els seus cossos estàtics en direcció sud i amb el cap cot. És l'escena perfecta per escoltar la música que Wagner composà per plorar el suicidi d'Isolda. I no ho dic pas pel seu final tràgic. La música d'aquesta composició amaga una història secreta. És la història de la humanitat, que vol pujar cims i avançar, però té por i recula per tornar-ho a provar i, així, molt lentament, va pujant malgrat els nombrosos passos enrera. És com construir una catedral, es fa pas a pas i sembla que no avanci, però la perseverància fa que superem els obstacles i, finalment, as...

Trobar company de pis ha estat sempre una tasca fàcil per a mi. Per a mi, el company ideal és una persona coneguda i desconeguda alhora. És a dir, ni un anònim del carrer ni tampoc un amic íntim. D'aquesta manera, les possibilitats de construir una bona convivència són més altes. Per una banda, el coneixes una mica per saber que és bona persona. Per l'altra tens tot un món desconegut per descobrir. El dia que vaig parlar amb la Nara al tren, camí de la feina, vaig saber que seria la meva companya de pis ideal. Tots dos treballàvem per a dues companyies aèries a l'aeroport de la ciutat i havíem parlat en un parell d'ocasions. La seva mirada fugidissa semblava expressar una certa timidesa, però també era l’expressió d’una bona persona. La Nara es va convertir en la meva primera companya de pis i la persona amb qui he viscut més anys a casa meva. Des d'aleshores, han passat per aquesta casa molts altres companys de pis i, per tant, el record dels esdeveniments s'es...