Nebuur

Després dels esdeveniments amb la Nara, em vaig sentir confús i amb la sensació que s'acabava un cicle. La relació amb en Lluch tampoc no passava pel millor moment. No sóc gaire de parelles perquè arriba un moment que m'avorreixo i m'entren unes ganes irresistibles de volar. Necessitava oblidar la Nara i aprendre de l'experiència, aprendre sobretot que per molt bé que et pensis que fas les coses pels altres, les malalties mentals et poden convertir en un monstre. Vaig decidir passar per una mena d’acte de purificació en llançar totes les cartes que havien arribat per a ella, vaig pintar de nou la que fou la seva habitació i ara només recordo els nostres moments agradables, que superen amb escreix els desagradables. Només mancava una cosa. Una decisió important que donaria pas a una altra decisió important. La que tancaria del tot aquest cicle abans que fes pudor a putrefacte. Un matí, mentre rellegia els missatges electrònics que la Carme havia enviat en el seu primer v...

Trobar company de pis ha estat sempre una tasca fàcil per a mi. Per a mi, el company ideal és una persona coneguda i desconeguda alhora. És a dir, ni un anònim del carrer ni tampoc un amic íntim. D'aquesta manera, les possibilitats de construir una bona convivència són més altes. Per una banda, el coneixes una mica per saber que és bona persona. Per l'altra tens tot un món desconegut per descobrir. El dia que vaig parlar amb la Nara al tren, camí de la feina, vaig saber que seria la meva companya de pis ideal. Tots dos treballàvem per a dues companyies aèries a l'aeroport de la ciutat i havíem parlat en un parell d'ocasions. La seva mirada fugidissa semblava expressar una certa timidesa, però també era l’expressió d’una bona persona. La Nara es va convertir en la meva primera companya de pis i la persona amb qui he viscut més anys a casa meva. Des d'aleshores, han passat per aquesta casa molts altres companys de pis i, per tant, el record dels esdeveniments s'es...